Les narracions d'"Invasió subtil i altres contes" ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pelsentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses. -

Antaviana és una obra i un espectacle teatrals, resultat de la feliç conjunció entre Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) i la companyia Dagoll Dagom.L'obra, muntada a partir de diversos contes del gran escriptor barceloní, resulta una mostra excel·lent del seu humor i la seva fina ironia, i, alhora, reflecteix l'extraordinària capacitat de creació escènica d'un dels més coneguts grups de teatre catalans. Estrenada al setembre de l'any 1978, va esdevenir un dels èxits més destacats de les cartelleres catalanes de l'època i va obrir les portes a l'àmplia difusió de les obres de Calders. Antaviana és, sens dubte, la millor iniciació a la literatura d'aquest autor i també a tot el ric món dels espectacles teatrals.Estudi introductori i propostes didàctiques a càrrec de Jordi Malé, professor de literatura catalana a la Universitat de Lleida.

Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l'experiència que hi tingué
com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no
ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l'escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès
en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l'inapreciable prefaci que acompanya el llibre: «
[Unitats de xoc] és el testimoni d'un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li
són commensurables, i ho accepta, amb l'única condició -però ho és tot!- de mantenir la plenitud humana en el nivell
més alt i més pur.»

L'ombra de l'atzavara ens acosta al món dels emigrants catalans a Mèxic -món que l'autor va conèixer per experiència personal- no pas com ho faria un relat documental o de testimoniatge històric, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l'emoció que només podem trobar en les grans novel·les.